AMPLIACIÓ Pràctica 8

Les WebQuest són emprades com a recurs didàctic pels professors, ja que permeten el desenvolupament d'habilitats de maneig d'informació, com la seua recepció, transformació i producció, i el desenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació.

http://bit.ly/1X9xb1Y

Presenten, al mateix temps, la limitació de basar-se en "seleccions" de materials valuosos revisats prèviament pel professor, tals com altres recursos didàctics tradicionals (llibres, manuals, etc.), per la qual cosa no col·laboren amb el desenvolupament complet de les competències per a manejar informació en la web, entre les quals l'habilitat per a trobar i validar informació són especialment significatives en entorns d'informació en flux permanent, tals com la web.

http://bit.ly/1TbrSPW

Una WebQuest es construeix al voltant d'una tasca atractiva que provoca processos de pensament superior. Es tracta d'impregnar de sentit la cerca d'informació. El pensament pot ser creatiu o crític i implicar la solució de problemes, enunciació de judicis, anàlisis o síntesis. La tasca ha de consistir en una mica més que a contestar a simples preguntes o reproduir el que hi ha en la pantalla. Idealment, s'ha de correspondre amb alguna cosa que en la vida normal fan els adults fora de l'escola.

Per a desenvolupar una WebQuest és necessari crear un lloc web que pot ser construït amb un editor HTML de tipus visual, un servei de blog o fins i tot un processador de textos que puga guardar arxius com una pàgina web (documents html).

No hi ha que confondre una webquest amb "caça del tresor". Una "caça del tresor" té també utilització com a recurs didàctic per a recolzar cerques d'informació, però és més senzilla. En ella es plantegen una sèrie de preguntes sobre un tema que es poden contestar visitant enllaços de pàgines relacionades amb el tema. Moltes vegades es fa una pregunta principal al final per a comprovar els coneixements adquirits sobre el tema. 

http://bit.ly/1YrwwaN

El següent vídeo de la càtedra Innovació i Tecnologia Educativa, del programa de Doctorat en Educació de la Universitat Nacional Experimental "Rafael María Baralt" ens explica la importància d'emprar les Webquest a l'educació, ja que són un mitjà per a que els alumnes siguen els que construïsquen el coneixement. A més, ens presenta diversos tipus d'usos per a la Webquest (un teatre, un guió de ràdio...), tenint en compte que ha de servir per a més que contestar diverses preguntes. Es tracta d'enfocaments d'aprenentatge basat en continguts i en tasques. A més aquest vídeo ens presenta les diferents parts que formen la Webquest i els diversos tipus de Webquest que hi ha.

A continuació, es presenten diverses Webquest per a les diferents àrees d'Educació Primària

• A Different Culture: Webquest amb l'objectiu de treballar amb la cultura britànica, com un element que acompanye l'aprenentatge de la llengua anglesa. D'aquesta manera, aquesta Webquest és molt adequada per treballar els conceptes de la llengua estrangera, l'anglés 

http://bit.ly/227suGR

• La División: es tracta d'una Webquest que treballa l'àrea de les Matemàtiques, més en concret, la divisió. Això ho fa mitjançant diverses activitats de resolució de problemes. 

http://bit.ly/23POFRb

• La Educación Salva Vidas: aquesta Webquest està orientada per a treballar amb ella a les tutories, per conscienciar als alumnes de la importància del Dia de la Pau i d'ajudar a la resta de persones.

http://bit.ly/1R1MxOV

• La Orquesta Sinfònica: dins l'àrea de Música, un dels conceptes més importants és l'orquesta simfònica, de manera que aquesta Webquest té com a objectiu facilitar la informació als alumnes per poder comprendre aquest tema.

http://bit.ly/1XqIByU

• Las Estaciones del Año: amb aquesta Webquest es pot treballar el tema de les quatre estacions mitjançant la cerca de les característiques més importants d'aquestes. És una Webquest per a treballar a l'àrea de Ciències Naturals.

http://bit.ly/24RvuZM

Aquestes són només algunes de les Webquest que podem trobar per a treballar amb alumnes d' Educació Primària i Secundaria, tot i que hi ha moltes més, que podem trobar cercant-les a Internet. 

http://bit.ly/1X9CHSb

AMPLIACIÓ Pràctica 7

Twitter és un servei de microblogging, amb seu en Sant Francisco, Califòrnia. Twitter, Inc. va ser creat originalment a Califòrnia, però està sota la jurisdicció de Delaware des de 2007. Des que Jack Dorsey ho va crear al març de 2006, i ho va llançar al juliol del mateix any, la xarxa ha guanyat popularitat mundialment i s'estima que té més de 500 milions d'usuaris, generant 65 milions de tweets al dia i maneja més de 800 000 peticions de cerca diàries. Ha sigut denominat com el "SMS d'Internet"

http://bit.ly/1Tg20zm

La xarxa permet enviar missatges de text de curta longitud, amb un màxim de 140 caràcters, anomenats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l'usuari. Els usuaris poden subscriure's als tweets d'altres usuaris- a açò se li crida "seguir" i als usuaris abonats se'ls crida "seguidors”. Per defecte, els missatges són públics, podent difondre's privadament mostrant-  los únicament a uns seguidors determinats. Els usuaris poden escriure des de la web del servei, amb aplicacions oficials externes (com per a telèfons intel·ligents), o mitjançant el Servei de missatges curts (SMS) disponible en certs països, si ben accedir al servei via SMS comporta suportar tarifes fixades pel proveïdor de telefonia mòbil.

Però, com tot, Twitter també té els seus problemes:

• Infecció massiva de virus: el 21 de setembre de 2010 va haver-hi un atac massiu a Twitter mitjançant un cuc anomenat Rainbow48 (el nom es deu al fet que l'atac va sorgir a través d'un compte creat amb aquest nom), el qual afecta als usuaris que operen a través de la web twitter.com mitjançant el següent procediment: es rep un missatge amb una cadena estranya i, en passar per damunt amb el punter, ocorren diverses possibilitats, com és el cas d'enviar la mateixa cadena a tots els seguidors, aparèixer quadres negres en comptes de diàleg o redirigir a qualsevol persona que visite el teu perfil a una pàgina web; aquest últim punt és el més perillós, ja que, després del redireccionament a una altra web, aquesta podria infectar el nostre ordinador.

http://bit.ly/1Oq6Afn

• Sobrecàrregues: quan la xarxa pateix una sobrecàrrega, mostra l'advertiment Fail Whale (literalment, Fallada de la Balena), que és un missatge d'error d'imatge creat per Yiying Dl., que mostra a uns ocells rojos tractant d'alçar a una balena amb unes sogues en l'oceà, amb el text "Massa tuits! Per favor, espere un moment i torne a intentar-ho."

http://bit.ly/23PF5hj

Pel que fa a la presència de Twitter al àmbit educatiu, els següents són alguns exemples d'usos que els docents poden donar-li a Twitter:

• Seguir portals i persones que contínuament aporten informació interessant sobre temes educatius.
• Compartir amb estudiants i altres col·legues recursos, propis o descoberts, publicats en la Web: Imatges (Flickr), vídeos (Youtube), documents (Calameo), presentacions (SlideShare), arxius (MediaFire), etc.
• Reemplaçar les llistes de distribució de correu electrònic per a formar comunitats o grups virtuals que comparteixen interessos comuns.
• Crear llistes d'estudiants per a agrupar-los per graus i així facilitar el seguiment a tots els que conformen un grau. A més, els docents poden tenir una URL para cada llista o tema d'interès i compartir-la amb els estudiants.
• Expandir els projectes de classe fora de l'espai i temps de l'escola.
• Acabada una classe, el docent, a través de Twitter, pot publicar els conceptes més importants perquè els seus alumnes reflexionen, aporten informació i amb ella, elaboren productes referents a la temàtica proposta.
• Abans d'un examen, enviar algunes preguntes perquè els estudiants les responguen. D'aquesta manera ajudarà a fixar conceptes i a construir, entre tots, un resum col·laboratiu amb les idees més importants del tema a avaluar.
• Distribuir tasques als estudiants d'una classe o recordar-los els pendents.
• Disseminar o distribuir informació i continguts de valor educatiu. Per exemple, materials en línia addicionals als utilitzats en la classe, resultats de recerques, pàgines Web pertinents per a un tema, criteris per a resoldre un problema, etc.
• Sol·licitar als estudiants rastrejar, mitjançant Twitter, esdeveniments d'actualitat com el terratrèmol i posterior tsunami de Japó al març de 2011.
• Promoure en els estudiants el desenvolupament d'habilitats de selecció i síntesi d’ informació, de manera que expressen una idea completa en sol 140 caràcters
• Plantejar als estudiants un tema o problema, dies abans de la classe, perquè aquests realitzen una pluja d'idees per mitjà de Twitter. Així, en la classe es disposarà de més temps per a analitzar el tema o per a aplicar coneixements.
• Els docents de Llengües Estrangeres poden sol·licitar als seus estudiants publicar almenys cinc missatges setmanals en l'idioma que estiguen aprenent. Cada setmana, en la classe, es presenta a tot el grup els missatges amb més falles, de manera que aprenguen dels seus propis errors i dels d'altres companys.
• Els docents d'Estadística poden sol·licitar als seus estudiants elaborar enquestes sobre un tema particular amb POLL Pigeon, que permet enllaçar l'enquesta a un compte de Twitter o Facebook i difondre-la automàticament entre amics, companys i seguidors. També, mostra els resultats.

http://bit.ly/1QQvLFX

Per la seua banda, els estudiants també poden utilitzar Twitter amb finalitats acadèmiques:

• Formular preguntes sobre un tema d'estudi per a obtenir diverses respostes per part de docents o companys de classe. Si algú aporta una resposta errònia o inexacta, prompte apareixerà una altra que l'aclarisca o precise.
• Realitzar reunions “virtuals” amb companys de classe des de qualsevol lloc i en qualsevol moment per a fer tasques col·laboratives.
• Reportar l'estat d'una tasca que ha de realitzar-se de manera col·laborativa. Per exemple: les dades que es van trobant en un experiment; els resultats d'una enquesta; els arguments o posicions plantejades en un debat, etc.
• Compartir amb docents i altres companys recursos, descoberts o propis, publicats en la Web
• Practicar un idioma estranger mitjançant la comunicació amb parlants natius d'aqueix idioma, localitzats a través de Twitter.

No hem d'oblidar que Twitter és una eina social i que tant l'ús que se li done, com el profit que s'obtinga d'ella, depèn de la creativitat dels docents. Les anteriors són només algunes idees de la seua aplicació en ambients educatius enriquit amb les TIC.

http://bit.ly/1TCLSFH

AMPLIACIÓ Tema 13

AMPLIACIÓ TEMA 13. iPad en Educació Primària

La primera generació va ser anunciada el dia 27 de gener de 2010, mentre que el 2 de març de 2011 (última presentació de Steve Jobs) va aparèixer la segona generació. Se situa en una categoria entre un telèfon intel·ligent i una computadora portàtil, enfocat més a l'accés que a la creació d'aplicacions i temes. La tercera versió del dispositiu, que va passar a cridar-se de nou iPad, va ser presentada el 7 de març de 2012. Aquesta va ser la primera presentació de productes del CEO Tim Cook, després de la defunció de Steve Jobs

http://bit.ly/1R0ka3w

La primera versió de l'iPad, cridat simplement iPad o iPad 1G (de primera generació), es va presentar el 27 de gener de 2010 en dues versions: la versió Wifi amb un pes de 680 grams i la versió Wifi+3G (solament per a dades) amb un pes de 730 grams. Cadascun d'aquests dos models únicament en color negre, disposen d'una memòria flaix de 16, 32 o 64 GB. Té un grossor d'1,34 cm, una altura de 24,28 cm i 18,97 cm d'ample. El seu processador és un Apple A4 a 1 GHz. La seua pantalla panoràmica brillant Multi-Touch de 9,7 polzades (en diagonal) retroiluminada per LED amb tecnologia IPS, i una resolució d'1.024 per 768 píxels a 132 píxels per polzada (p/p). Disposa d'acceleròmetre i sensor de llum ambiental, a més d'una brúixola digital. Disposa d'una bateria recarregable integrada de polímers de liti a 25 Wh. Per a l'entrada i eixida disposa d'un connector dock de 30 clavilles, presa d'auriculars estereo de 3,5 mm, altaveu integrat, micròfon, i ranura per a una targeta micro-SIM (només en el model WIFI+3G).

Apple va presentar la segona versió de l'iPad, cridada iPad 2, el 2 de març de 2011 en Yerba Bona Center, Califòrnia. iPad 2 és molt més prim i lleuger que el primer iPad, té un grossor de 8.8 mm el que ho fa encara més prim que l'iPhone 4 de 9.9 mm. Té un processador més potent, l'Apple A5 Dual Core xip de 900 MHz, que ofereix el doble de rendiment i gràfics fins a 9 vegades més ràpids que la versió anterior. A més, inclou dues càmeres (una frontal i una posterior), que permeten prendre fotos, gravar vídeos en alta definició i realitzar videotrucades a través de Facetime, un giroscopi i eixida de vídeo d'alta definició. La durada benvolguda de la seua bateria, segueix sent la mateixa que la del primer iPad. L'11 de març de 2011 va eixir a la venda a Estats Units i el 25 de març a nivell mundial.  

Al mateix temps que va anunciar l'iPad 2, Apple va presentar els Smart Covers: protectors de pantalla per a la tableta que apaguen la seua pantalla automàticament en cobrir-ho i l'encenen en descobrir-ho. Els Smart Covers poden també doblegar-se i servir com a base per a inclinar l'iPad.

L'iPad (anunciat com el nou iPad i conegut col·loquialment com l'iPad 3) és la tercera generació de l'iPad. Es tracta d’un dispositiu electrònic tipus tableta dissenyat, desenvolupat i comercialitzat per Apple Inc. La tercera generació d'iPad incorpora una pantalla Retina, el nou processador Apple A5X, amb doble nucli en la CPU i quádruple nucli en la GPU, una càmera de 5 megapíxels amb enregistrament de vídeo Full-HD 1080, dictat per veu i Siri (iOS 6, tercer trimestre de 2012). Està equipat amb el sistema operatiu IOS 5.1, orientat principalment com a plataforma de continguts audiovisuals incloent llibres electrònics, periòdics, pel·lícules, música, jocs, presentacions i continguts web. Aquest model va ser deixat de fabricar als pocs mesos i substituït pel següent model, amb processador actualitzat i idèntica imatge exterior, excepte pel nou connector lightning que substitueix al connector de 30 pines.

L'iPad 4, de quarta generació,  segueix el mateix model de preus que el seu predecessor. La tercera generació es va suspendre després de l'anunci de la quarta generació. Implementa el nou processador A6X (doble nucli a 1,4Ghz amb quatre nuclis de GPU), pantalla retina amb una resolució de 2048×1536 píxels, connector lightning, una bateria de major capacitat (11560mAh), una connectivitat sense fil Wi-Fi de doble banda 2.5GHz i 5GHz i suport per a unió de canals, aconseguint velocitats teòriques de 150mb/s.10

L'iPad Air és la cinquena generació de la línia iPad, va ser presentada en el Keynote el dia 22 d'octubre de 2013. Implementa el nou processador Apple A7 igual que l'iPhone 5S, pantalla retina amb una resolució de 2048×1536 píxels, connector Lightning, connectivitat sense fil Wi-Fi de doble banda 2.5GHz i 5GHz i 4g (LTE). El nou disseny de l'iPad Air coincideix amb el de l'iPad Mini, amb vores més estretes i és més prima (només 7.5mm) i per descomptat és més lleugera que les generacions anteriors pesant solament 1 lliura, disponible en colors Blanc i Gris Espacial. En 2014 es va llançar l'iPad Air 2, que inclou Touch ANEU i actualització de processador.

http://bit.ly/1Ta0MJ2

Pel que fa a l'ús del iPad a l'educació, Andorra es va col·locar en 2013 com el primer país del món a usar un iPad com a material escolar.El govern andorrà va decidir obligar als alumnes de secundària a comprar-se un iPad 2. La decisió es va prendre per evitar que els alumnes carregaren amb motxilles plenes de llibres pesats que perjudiquen clarament la seua salut, malgrat no substituir-los per complet. Segons declaracions fetes en la ràdio pública andorrana, Ràdio Nacional d'Andorra, el Govern va indicar que va triar aquesta marca per ser l'única que presenta condicions didàctiques ideals per a l'aprenentatge a part de ser una tableta perfecta per al control, és a dir, gràcies a Apple el col·legi pot assegurar-se de manera efectiva que la tableta té exclusivament material escolar i no un altre tipus de contingut.

Aquesta nova decisió va provocar polèmica en considerar-se com un luxe comprar-se un iPad. A més, es va criticar el fet de ser material altament sensible en mans d'un xiquet que pot deixar-ho caure fàcilment i danyar-ho. A aquestes afirmacions, el Govern va respondre que tota família amb dificultats per a pagar-li-ho podria fer-ho per terminis i amb l'ajuda de govern. D’altra banda, el professorat no es va oposar a la decisió i van ser formats per la pròpia marca en un viatge pagat pel govern cap als Estats Units. Ací Apple els va formar de manera que pogueren reprendre les classes sense problemes

http://bit.ly/27hlv1S

AMPLIACIÓ Tema 12

AMPLIACIÓ TEMA 12. Aplicacions educatives del programari lliure

El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

http://bit.ly/1ZJGu7U

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies.
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar. 

No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa. 

Actualment hi ha milers de programadors i experts informàtics a tot el món disposats a crear programes d'accés lliure que satisfacin les mateixes necessitats que els programes que desenvolupen i comercialitzen les grans corporacions informàtiques, però que puguin ser descarregats, modificats, copiats o millorats per tothom qui ho vulgui. 

http://bit.ly/1T88Sjw

A més, no és necessari tindre coneixements informàtics, ja que pots descarregar-te i utilitzar aplicacions de programari lliure fàcilment. Però, si a més tens coneixements d'informàtica i programació, a més a més pots fer les teves pròpies aportacions a aquest tipus de programes per a millorar-los. I si no tens coneixements d'informàtica però veus que el programa que fas servir té mancances importants, a Internet hi trobaràs fòrums i espais on pots deixar les teves propostes perquè uns altres les recullin i les desenvolupin.
Richard Stallman afirma que les escoles haurien d'utilitzar programari lliure, ja que la llibertat de copiar i redistribuir el programari, es a dir, l'administració educativa pot donar una còpia a cada escola, i cada escola pot instal·lar el programa a tots els ordinadors sense l'obligació de pagar per fer-ho. A més, d'aquesta manera l'escola es pot estalviar molts diners.

http://bit.ly/1ZJNUIh

D'altra banda, el programari lliure permet als estudiants aprendre com funciona el programari. Alguns estudiants -que semblen haver nascut per ser programadors- quan arriben a l'adolescència volen saber tot el que es pot saber sobre el seu ordinador i els seus programes. Tenen una gran curiositat per veure el codi dels programes que fan servir cada dia. El programari propietari rebutja la seva sed de coneixement, mentre que el programari lliure anima a tothom a aprendre, encoratja els estudiants de qualsevol edat i posició a llegir el codi font i a aprendre tant com ells vulguin aprendre
Però la raó més profunda per usar el programari lliure a les escoles és l'educació ética, ja que esperem que les escoles ensenyen als estudiants els fets bàsics i habilitats útils, però aquesta no és tota la seva tasca. La missió fonamental de les escoles és ensenyar a la gent a ser bons ciutadans, cosa que inclou l'hàbit d'ajudar als altres. En l'àmbit informàtic, això significa ensenyar-los a compartir programari. 

http://bit.ly/27hdREB

Linux és un sistema operatiu, que te dues característiques molt peculiars, les quals ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat. La primera és que és lliure, açò significa que no hem de pagar ningun tipus de llicència a cap casa desenvolupadora de programari per l'ús del mateix. La segona és que el sistema ve acompanyat del codi font.

Linux es distribueix sota la GNU General Public License per tant, el codi font ha d'estar sempre accessible i qualsevol modificació o treball derivat ha de tenir aquesta llicència.

El sistema ha sigut dissenyat i programat per multitud de programadors al voltant del món. El nucli del sistema segueix en continu desenvolupament sota la coordinació de Linus Torvalds, la persona de la qual va eixir la idea d'aquest projecte, a principis de la dècada dels noranta. Avui en dia, grans companyies, com a IBM, SUN, HP, Novell i RedHat, entre moltes altres, aporten a Linux grans ajudes tant econòmiques com de codi.

http://bit.ly/1WsyiLO

AMPLIACIÓ Tema 11

AMPLIACIÓ TEMA 11. Objectes d'aprenentatge i llicències en Internet

El concepte d'objecte d'aprenentatge, de l'anglès learning object, fa referència als recursos per a l'aprenentatge, que es preparen per a reutilitzar-los. Aquesta preparació la poden fer els mateixos autors del recurs, però també pot ser una adaptació de recursos previs per a fer-los més reutilitzables.

http://bit.ly/24OhYG7

Un objecte d'aprenentatge és un recurs digital preparat especialment per formar part de cursos o altres experiències formatives. No obstant això, hi ha més que el simple propòsit educatiu que fa que un determinat recurs web siga un objecte d'aprenentatge: l'orientació a reutilitzar-lo.

Un objecte d'aprenentatge és:

•  Una entitat informativa digital desenvolupada per a la generació de coneixement, habilitats i actituds que té sentit en funció de les necessitats del subjecte i que es correspon amb la realitat.
• "Un recurs digital que pot ser reutilitzat per a ajudar en l'aprenentatge."
• "Una entitat, digital o no digital, que pot ser usada per a l'aprenentatge, educació o entrenament"
• "Fragments interactius de e-learning, orientats a la Web i dissenyats per a explicar un objectiu d'aprenentatge independent"
• "Una entitat digital, autocontenible i reutilitzable, amb un clar propòsit educatiu, constituït per almenys tres components interns editables: continguts, activitats d'aprenentatge i elements de contextualització. A manera de complement, els objectes d'aprenentatge cal que tinguen una estructura (externa) d'informació que facilite la seua identificació, emmagatzemament i recuperació: les metadades"(Chiappe, Segovia, & Rincon, 2007)

El nul cost de reproducció dels materials digitals, i l'àmbit global de les xarxes, fa possible una forma de reutilització dels recursos digitals existents. Respecte a l'economia d'objectes d'aprenentatge, Stephen Downes, un expert a l'àrea, posa un èmfasi clar en el cost de producció dels materials, i les economies generades per la reutilització, però per a altres autors, modelar els continguts didàctics en forma d'objectes d'aprenentatge proporciona un benefici molt important en termes de cost, temps de desenvolupament i eficàcia de l'aprenentatge

http://bit.ly/1UW93j9

L'ús d'objectes d'aprenentatge permet reduir el temps emprat en la cerca i l'accés als recursos didàctics, i facilita així la creació de nous continguts en format electrònic. Per tant, es pot considerar que, a més de les raons econòmiques, hi ha raons tècniques significatives que justifiquen el disseny de recursos didàctics en forma d'objectes d'aprenentatge reutilitzables:

• Flexibilitat. Si el material es dissenya des d'un principi per a reutilitzar-lo en diversos contextos, serà més fàcil de reutilitzar que altres materials dissenyats a la manera tradicional, ja que aquests últims s'haurien d'adaptar a cada nou context.
• Personalització. Els recursos dissenyats per a reutilitzar-los són ideals per a elaborar materials didàctics a mida. Els materials reutilitzables faciliten l'elaboració i planificació de l'aprenentatge basat en capacitats, un model en auge que representa una alternativa a la formació tradicional. Aquest model propugna l'adquisició de certes competències, independentment de la disciplina a què pertanyin.
• Uniformitat. Reutilitzant materials validats per l'organització es garanteix la uniformitat en els continguts. Així, un objecte d'aprenentatge que conté informació biogràfica sobre un personatge històric permet a una companyia garantir que la informació sobre aquest personatge serà sempre la mateixa, independentment del curs de formació seguit pels seus treballadors (suposant que es fa referència a aquest personatge en diversos cursos de formació).
• Rapidesa. Els materials reutilitzables acceleren el procés de creació de nous continguts, ja que eliminen la necessitat de crear des de zero els materials una vegada i una altra.

http://bit.ly/24SsBer

Pel que fa a les llicències d'accés lliure, destaquen Creative Commons i GNU. Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius. Alguns dels seus avantatges són:

- Ajuda en el procés d'equilibrar drets de l'autor i de l'usuari.

- Relació més directa entre autor - usuari.

- Llicència estandarditzada (alguns drets reservats).

- Fomenta l'accés lliure i gratuït d'obres a Internet.

- Compatible amb altres llicències (copyright, copyleft).

- L'autor/a decideix com i en què condicions explotar la seva obra.

- Contribueix a l'enriquiment dels commons.

- Plataforma de llançament de l'obra d'artistes principiants.

- Facilitat d'interceptar "infractors".

- Compatible amb la normativa espanyola de Propietat Intel·lectual (LPI) que contempla - principalment 4 drets: atribució, integritat, divulgació, explotació.

- L'explotació té 4 manifestacions: reproducció, distribució, comunicació pública i transformació.

http://bit.ly/1UWcl5V

TEORIA Tema 13

TEMA 13. iPad en Educació Primària

1. Què és l'iPad?
- L'iPad és dels cridats ordinadors "tablet". És un aparell fi, de la grandària d'una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres coses.
- Té un teclat en la pantalla (antics), també un teclat opcional físic, a més d'un programari especial per als fulls de càlcul i processament de texts.
- No obstant això, els analistes diuen  que la seva principal característica està en l'aspecte multimèdia, com llegir periòdics o veure vídeos, més que la seva utilitat com a laptop.

2. Característiques d'un iPad
Les característiques d'un iPad apareixen a la pàgina d'Apple com a especificacions tècniques

3. Propostes de treball per iPad

• Enregistrament d'àudio: gravar i editar àudios amb Caster Free: lectures, locucions, dramatitzacions, exposicions, entrevistes, etc.
• Esquema: emprar Wikipanion per llegir un article de Wikipèdia durant uns minuts i després realitzar un mapa conceptual amb MindJet.
• Mapa conceptual: resumir els contingut d'un tem,a de llengua o coneixement del mitjà creant un mapa conceptual amb Idea Sketch.
• Resum de noticies: buscar i llegir un article usant un lector de notícies d'un periòdic, per després elaborar un document de text en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa Documents Free i enviar-ho com a adjunt al professor/a utilitzant el client Mail.
• Comentari de lectura: llegir un llibre digital en iBooks i després de la seva lectura elaborar un document en Documents Free amb la fitxa tècnica, breu resum i opinió personal.
• Narració visual: crear una narració visual emprant Puppet Pals on es trien escenaris de fons, personatges, animacions i gravant locucions d'àudio.
• Gràfics estadístics: crear gràfics a partir d'una taula de distribució de freqüències en un full de càlcul amb Documents Free.
• Fitxes PDF: realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant pdf- Notis free per a remitir-se-la al mestre/a pujant-la a un espai comú.
• Edició d'imatges: localitzar i descarregar una foto utilitzant el navegador web Safari. A continuació s'insereix la imatge en una nota d' EverNote per afegir textos i una locució d'àudio que completa el treball d'un tema.
• Geolocalització de materials: explorar una zona geogràfica, comarca. província, país, etc., amb Google Earth. Situar marcadors que continguin texts, imatges, enllaços, etc. Gravar un recorregut turístic. Es pot completar la informació amb World Explorer.

4. L'iPad en l'aula de Primària
- És un format intuïtiu i natural, ja que per als seu ús, no és necessari cap coneixement informàtic previ.
- Simplement amb la seva manipulació aprens les claus d'ús de forma ràpida.
- Permet treballar les diferents àrees del currículum a través de les seves aplicacions, augmentant la concentració de l'alumnat i possibilitant l'aprenentatge lúdic.
- L'Ipad, possibilita el treball individualitzat adaptant-se al ritme d'aprenentatge de l'alumne alhora que permet la creació de grups homogenis de treball emprant un dispositiu grupal (sempre en grups reduïts, perquè l'aprenentatge sigui significatiu)

5. Aplicacions del iPad per a Educació Primària (NO EXAMEN)
- WriteWords aprofita al màxim la pantalla tàctil de l'Ipad per ensenyar i estimular als nens l'escriptura. És una gran manera d'ajudar als nens al fet que aprenguin a escriure d'una manera divertida, i fins i tot, els permet reproduir les paraules assolides amb puny i lletra del seu fill.
- Read Me Stories és una aplicació molt bé animada que conté una biblioteca d'històries potencials que es poden comprar- que li permet veure un llibre de cada sèrie abans de comprar-ho. Les animacions són brillant i colorides, i les veus són molt divertides, per això considerem que és una gran manera d'aconseguir que els nens llegeixen coses diferents tots els dies
- Kid  Paint lleva tot el complicat i els deixa amb la millor aplicació de dibuix i pintura per als nens. Inclou alguns tocs agradables que estan obligats a ser gaudits, com els "stams" (que fins i tot poden fer els seus propis efectes de so)
- Magic Piano és una aplicació que fins i tot ha protagonitzat un èxit en YouTube amb un gat jugant amb un iPad. ÉS musical divertida i entretinguda que captarà l'atenció dels nens de totes les edats. M'agrada especialment l'opció de teclat espacial o els rajos de llum que il·luminen. Segurament els nens de totes les edats se sentiran atrets per aquesta aplicació de l'iPad
- Math Party és un joc multijugador de càlcul mental per a tots a partir dels 5 anys. Cada jugador tria el seu nivell de dificultat, perquè els nens puguin jugar en contra dels seus pares. L'objectiu del joc és fer clic en les boles en l'ordre dels càlculs que apareixen
- ABC 123 Writing Practice t'ajuda a aprendre com escriure lletres i nombres en Anglès

PRÀCTICA 8. Webquest

A aquesta pràctica hem aprés com crear una Webquest. Per a fer-ho, en primer lloc hem de cercar a google "Google Sites", i seleccionar la primera opció que apareix. A continuació, haurem de posar el nostre usuari de Gmail. Una vegada fet això, arribem a la pàgina de Sites, on haurem de seleccionar l'opció Crear. Una vegada triem les característiques que volem per a la nostra Webquest (plantilla, i si volem,  disseny i descripció del lloc, que es troba a més opcions) i li posem un nom, li donem a crear, i si la ubicació del lloc no esta agafada, ja tindriem la nostra Webquest a Internet. Si la ubicació del lloc esta agafada, haurem de canviar-la, fins que triem un nom que no estiga ja triat.

Una vegada creada la Webquest, hem de fer les pàgines amb les diferents parts que la formen: Introducció, Tasca, Procés, Avaluació, Conclusió i Orientacions per al professor (teoria Tema 8). En el  nostre cas, a la pràctica afegirem una pàgina de  Bibliografia.

D'aquesta manera, per crear una pàgina hem de, en primer lloc, anar a la part superior esquerra de la pàgina, on trobem diverses opcions:

- A la primera opció, la llapissera, podem Editar la pàgina a la qual ens trobem

- A la segona opció, podem Crear una pàgina nova

- A l'opció següent podem accedir a Més accions

En aquest moment, com que el que volem és crear les pàgines de la Webquest, seleccionarem l'opció del full, Crear pàgina
A continuació, hem de posar un nom a la pàgina, seleccionar una plantilla (pàgina web) i una ubicació (nivell superior). Repetirem el procés amb totes les pàgines que formen la Webquest. Hem de tindre en compte que si volem que les pàgines tinguen un ordre concret haurem de crear-les en l' ordre que volem.

En crear la pàgina de Procés, com que hem de crear pàgines per a les activitats, i volem que aquestes es localitzen com a part de la pàgina Procés, haurem de seleccionar en primer lloc la pàgina de Procés, donar-li a crear nova pàgina, i seleccionar la seua ubicació a la Pàgina de Procés. Si no ens posa Classificar la pàgina en PROCÉS, podem cercar aquesta pàgina a l'opció seleccionar una ubicació diferent

Una vegada hem creat les pàgines, hem de posar-li els continguts. Per fer-ho, seleccionem la pàgina que volem i li donem a la primera opció de l'esquerra superior, la llapissera, Editar la pàgina
D'aquesta manera, podem no només afegir continguts a la pàgina, sinó també canviar el nom d'aquesta. A més, podem modificar el text mitjançant les ferramentes que apareixen a la part superior (tipus de lletra, colors, afegir enllaços...). També podem Inserir coses Comunes (imatges, enllaços, índex...), Gadgets (quadre de text, quadre HTML...) o de Google (documents de Drive, Youtube...). D'altra banda, podem modificar el Format del text, inserir Taules i modificar el Disseny per al text (una o diverses columnes per poder escriure). Una vegada hem realitzat les modificacions que considerem a la pàgina, li donem a desa. 

A la tercera opció, podem accedir a Més accions. 

Aquesta opció permet dur a terme accions a la pàgina: imprimir-la, configurar la pàgina (configurar si volem que es mostre el títol, els enllaços, els arxius adjunts, els comentaris, o una descripció de la pàgina), imprimir, copiar o eliminar la pàgina, obtenir una previsualització de la pàgina o subscriure's als canvis de la pàgina. També permet dur a terme accions al lloc, per poder subscriure's als canvis del lloc (no només de la pàgina), compartir la pàgina, i dues opcions molt útils: 
- Modificar el disseny del lloc: permet modificar tot el que té a veure amb l'aparença del lloc (capçalera, navegació horitzontal, peu de pàgina personalitzat, on es poden ficar els còdecs de creative commons mitjançant un enllaç html....). A més es pot (o no)  traure la capçalera i la barra lateral

- Gestiona el lloc: en primer lloc, a General podem canviar el nom del lloc, posar un avís al lloc, una descripció, seleccionar una pàgina de destinació (quina volem que siga la primera pàgina que visualitze l'usuari), veure l'almacenament del lloc... D'altra banda, també permet veure l'activitat recent del lloc, ja que cadascuna de les activitats que fem les va guardant Google Sites, de manera que poden anar al lloc on ens havíem quedat (si punxem a un moment concret, tot el que havíem fet després es borra), les pàgines, els arxius adjunts, les plantilles de les pàgines, els elements suprimits (elements que s'han anat eliminant)... A més, podem triar com volem que es comparta el nostre lloc (que qualsevol usuari d'Internet el puga trobar, que siga necessari l'enllaç o que només siga compartit amb determinats usuaris). Per finalitzar, seleccionant Temes, colors i fonts podem editar la capçalera, el fons del lloc, etc., posant una imatge d'Internet per exemple.

TEORIA Tema 12

TEMA 12. Aplicacions educatives del programari lliure

1. Què és Linux?
Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de sistemes que podem trobar en el mercat.
- La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.
- La segona, és que el sistema ve acompanyat del codi de font
El sistema ho formen el nucli de sistema (kermel) més un gran nombre de programes/ biblioteques que fan possible la seva utilització. Podem afegir noves biblioteques que permeten ampliar les funcionalitats del nostre sistema operatiu. Molts d'aquests han estat possibles gràcies al projecte GNU. per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux. Per això, el seu avantatge és que Linux permet modificar el codi font i les funcionalitats del sistema operatiu.
Les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linus són Intel 386-486-, Pentium, Pentium pro, Pentium II/III/IV, IA-64, Amd 5x86, Amd64, Cyrix y Motorola 68020, IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS...

2. Software Lliure: Característiques del programari lliure
- Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit
- Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats (mitjançant el codi font)
- Llibertat de distribuir còpies 
- Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

Examen: Quines són les aplicacions del programari lliure? Què és programari lliure?(afegint les característiques)

3. Avantatges i desavantatges del software lliure

- AVANTATGES

• Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicencies
• Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari (si és lliure per a què vull una còpia?)
• Eliminació de barreres de pressupostos
• Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar
• Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeix són menors per a l'amplia disponibilitat d'eines i llibreries
• Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades
• Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora)
• Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes

- DESAVANTATGES

• La corba d'aprenentatge és major
• El programari lliure no té garantia provinent de l'autor
• Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates
• No existiria una companyia única per protegir tota la tecnologia
• Les interfícies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant
• L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques
• La diversitat de distribucions, mètodes d'emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateixa fi, etc., poden crear confusió

Llicències de distribució de software lliure:

- BSD: permet les quatre llibertats del programari lliure. S'ha de mantenir l'autoria del codi original

- GPL: permet, al igual que l'anterior, les quatre llibertats del programari lliure. Les modificacions que es realitzen han de ser en llicència GPL

- MPL: és una llicència que es va emprar per alliberar el codi de Nescape. Aquesta llicència és més oberta que la GPL, però menys que la BSD.

4. Lliurex

LliureX. és una distribució GNU/Linux, basat completament en Programri Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

(Pag 367) Sistemes operatius lliures en el àmbit educatiu:

- Edubuntu

- Skolelinux

- OpenSuse

- Pupilinux

- Tuquito

(Pag. 370. Taula 19) Examen: Distribucions de Linux emprades a Espanya:

- A Castella la Mancha: Molinux

- Cantabria: LinuxGlobal

- Galícia: Galinux

- Catalunya: Lincat

- Comunitat de Madrid: Max

- Melilla: Melinux

- Euskadi: Ehux

El terme programari lliure fou emprat per:

a) Bill Gates

b) Linux Torbals

c) Richard Stallman (pare del programari lliure)

d) Steve Jobs