miércoles, 27 de abril de 2016

TEORIA Tema 12

TEMA 12. Aplicacions educatives del programari lliure

1. Què és Linux?
Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de sistemes que podem trobar en el mercat.
- La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.
- La segona, és que el sistema ve acompanyat del codi de font
El sistema ho formen el nucli de sistema (kermel) més un gran nombre de programes/ biblioteques que fan possible la seva utilització. Podem afegir noves biblioteques que permeten ampliar les funcionalitats del nostre sistema operatiu. Molts d'aquests han estat possibles gràcies al projecte GNU. per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux. Per això, el seu avantatge és que Linux permet modificar el codi font i les funcionalitats del sistema operatiu.
Les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar Linus són Intel 386-486-, Pentium, Pentium pro, Pentium II/III/IV, IA-64, Amd 5x86, Amd64, Cyrix y Motorola 68020, IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MIPS...

2. Software Lliure: Característiques del programari lliure
- Llibertat d'usar el programa amb qualsevol propòsit
- Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats (mitjançant el codi font)
- Llibertat de distribuir còpies 
- Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.

Examen: Quines són les aplicacions del programari lliure? Què és programari lliure?(afegint les característiques)

3. Avantatges i desavantatges del software lliure
- AVANTATGES
  • Estalvis de gran quantitat de diners en l'adquisició de llicencies
  • Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari (si és lliure per a què vull una còpia?)
  • Eliminació de barreres de pressupostos
  • Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar
  • Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeix són menors per a l'amplia disponibilitat d'eines i llibreries
  • Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades
  • Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora)
  • Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes
- DESAVANTATGES
  • La corba d'aprenentatge és major
  • El programari lliure no té garantia provinent de l'autor
  • Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates
  • No existiria una companyia única per protegir tota la tecnologia
  • Les interfícies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant
  • L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques
  • La diversitat de distribucions, mètodes d'emmagatzematge, llicències d'ús, eines amb una mateixa fi, etc., poden crear confusió
Llicències de distribució de software lliure:
- BSD: permet les quatre llibertats del programari lliure. S'ha de mantenir l'autoria del codi original
- GPL: permet, al igual que l'anterior, les quatre llibertats del programari lliure. Les modificacions que es realitzen han de ser en llicència GPL
- MPL: és una llicència que es va emprar per alliberar el codi de Nescape. Aquesta llicència és més oberta que la GPL, però menys que la BSD.

4. Lliurex
LliureX. és una distribució GNU/Linux, basat completament en Programri Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.
(Pag 367) Sistemes operatius lliures en el àmbit educatiu:
- Edubuntu
- Skolelinux
- OpenSuse
- Pupilinux
- Tuquito

(Pag. 370. Taula 19) Examen: Distribucions de Linux emprades a Espanya:
- A Castella la Mancha: Molinux
- Cantabria: LinuxGlobal
- Galícia: Galinux
- Catalunya: Lincat
- Comunitat de Madrid: Max
- Melilla: Melinux
- Euskadi: Ehux

El terme programari lliure fou emprat per:
a) Bill Gates
b) Linux Torbals
c) Richard Stallman (pare del programari lliure)
d) Steve Jobs

No hay comentarios:

Publicar un comentario