AMPLIACIÓ Tema 9

AMPLIACIÓ TEMA 9. LA Videoconferència

La videoconferència va aparéixer de manera molt simple a l'època de la televisió. Aquests sistemes de videoconferència es componien de dos sistemes de circuit tancat de televisió, connectats mitjançant un cable de ràdio. Però aquesta tècnica era molt costosa i no es podia fer ús d'ella en altres àmbits, com la medicina, l'educació a distància, etc. A més, els primers intents de fer ús de les xarxes de telefonia normal per transmetre vídeo no va eixir bé, perquè la qualitat de la imatge era molt baixa i faltaven tècniques eficients de compressió dels vídeos. Però a la dècada de 1980 es va fer possible les xarxes digitals de transmissió de telefonia, ja que es va assegurar una velocitat mínima per als vídeos comprimits i la transmissió d'àudio. 

http://bit.ly/1SKT7dX

Finalment, en 1990, la videoconferència basada en IP (Internet Protocol) es va fer possible, i es van desenvolupar tecnologies de compressió de vídeo més eficaces, de manera que es podien fer conferències des de l'escriptori o l'ordinador personal. 

En 2012, es va llançar al mercat un nou concepte de videoconferència: la videocol·laboració. Aquest servei incloïa a la videoconferència com a centre de transcurs de diverses activitats col·laboratives, com per exemple compartir documents o fer vídeos de forma sincronitzada, tot durant la videoconferència.

http://bit.ly/1SmWQV3

És important destacar el paper de la videoconferència com a recurs educatiu, ja que permet véncer les barreres del temps i l'espai en la cerca de nous coneixements. Per exemple, la videoconferència permet interactuar amb especialistes sobre temes específics, sense dependre de la presència física, és a dir, les distàncies ja no són un obstacle per a formar xarxes, intercanviar experiències pedagògiques, desenvolupar treballs d'investigació col·laboratius...

http://bit.ly/1WyJwN9

Aquesta trencada de les barreres geogràfiques millora l'intercanvi cultural, favorable per a tot el procés pedagògic on el lideratge del mestre i la seua habilitat per planejar, executar i avaluar la videoconferència són fonamentals, així com el coneixement tècnic sobre l'ús de les diverses ferramentes. Entre els aspectes més importants per a la preparació de les videoconferències trobem:

- L'estratègia que emprarà el mestre en el seu desenvolupament, tenint en compte la consecució d'uns objectius determinats

- El paper dels alumnes, socialitzant prèviament les normes bàsiques per a la participació i clarificant el rol que realitzarà l'alumne

- La disposició eficient de recursos, garantint un funcionament òptim de les diverses ferramentes i el coneixement tècnic de la seua operació (proves de so, vídeo i velocitat de transmissió de dades abans d'iniciar la videoconferència).

http://bit.ly/1QfxAIB

AMPLIACIÓ Tema 8

AMPLIACIÓ TEMA 8. WebQuest

Les WebQuest són una ferramenta que forma part d'un procés d'aprenentatge guiat, amb recursos que principalment es torben a Internet, que té com a objectiu promoure l'ús de les habilitats cognitives superiors, el treball cooperatiu, l'autonomia dels estudiants... A més, inclou una evaluació auténtica. L'antecedent d'aquestes activitats és l'ús de rets (challenging learning) en el desenvolupament d'ambients d'aprenentatge basats en tecologies de la informació i comunicació, que s'apliquen des de 1980.

http://bit.ly/1VrY81o

Les WebQuest presenten diversos avantatges, tant per als alumnes, com per als mestres, com per a l'avaluació, i també presenten diversos inconvenients:
- Avantatges per als alumnes: el alumne es torna el protagonista total del procés d'aprenentatge, es pot adaptar el nivell de dificultat de les tarees a la capacitat dels alumnes, l'alumne desenvolupa la seua capacitat de resolució de problemes, així com las d'anàlisi, síntesi i selecció, les WebQuest provoquen en l'alumne una actitut positiva cap a la matèria que esta tractant, fomentat la curiositat, creativitat.... També incrementen el espèrit crític dels alumnes i la seua capacitat d'extraure les seues conclusions, desenvolupant el pensament individual; tot això, a més, de la predisposició dels alumnes a treballar amb les WebQuest en grup, fa que es reforce la seua autoestima, ja que cada alumne desenvolupa un rol específic al grup per resoldre una activitat determinada. 

http://bit.ly/22CqHIt

- Avantatges per als mestres: les WebQuest s'adapten molt bé a problemes oberts que admeten diverses solucions, i s'interrelacionen amb altres àrees o temàtiques. A més, els mestres poden fer les seues propostes acadèmiques a través de les TIC i disenyar experiencies d'aprenentatge significatives de manera atractiva. D'altra banda, és una manera de sorprendre els alumnes amb una visió, organització i filosofia de treball nova i diferent. Els mestres també poden compartir el seu treball amb altres companys, extendre els seus projectes i portar-los més enllà del seu grup-classe, disfrutant al mateix temps del treball d'altres. En definitiva, és una manera de treballar de manera eficaç, ràpida i enrequeridora, augmentant els seus coneixements sobre els recursosdisponibles per exercir la seua professió. 

http://bit.ly/1Vwtl3W

- Avantatges per a l'avaluació: la WebQuest permet que l'avaluació siga més objectiva i consistent, obligant al mestre a clarificar els seus criteris en termes específics. Açò fa que l'alumne siga conscient dels criteris per valorar el rendiment dels seus companys, es a dir, la WebQuest proporciona indicadors per evaluar i documentar el progrés dels estudiants.

http://bit.ly/1Vs3r0K

- Inconvenients: Internet té els seus límits, com que no tot és a la xarxa, i no tot el que es trova a la xarxa és de bona qualitat, de manera que pot ser difícil trovar informació de bona qualitat. A més, cal educar als alumnes perquè puguen decidir quan és adequat el seu ús i quan és més adequat fer ús d'altres recursos, com museus, blibioteques, arxius...També és un inconvenient la falta de formació del professorat en quant a les noves tecnologies, ja que crear una WebQuest requereix conociments i habilitats per saber navegar per la WWW, fer un ús adequat dels motors de cerca d'informació, etc. El temps també pot ser considerat un inconvenient, ja que per disenyar la WebQuest és necessari un temps tant per a elaborar-la com per a aprendre a utilitzar les ferramentes, fer una investigació previa i una formació teòrica, per preparar les activitats. 

http://bit.ly/1Tbj09K

PRACTICA 6. Google Calendar

A aquesta sessió hem treballat amb l'eina Google Calendar. En primer lloc, hem ficat a Google "Google Calendar", i hem seleccionat la primera opció

En seleccionar aquesta opció, hem de posar la nostra adreça de Gmail, i ja podem accedir al nostre Google Calendar. Amb aquesta eina podem crear un calendari i posar els esdeveniments que anem a fer, crear un grup perquè tots els membres coneguen aquests esdeveniments, crear un calendari amb els esdeveniments de la classe (exàmens, entrega dels materials), crear calendari on qualsevol puga comentar els esdeveniments que tenim programats, etc.
Una vegada hem accedit al Google Calendar, a la part superior dreta, tenim diverses opcions: podem triar la visualització del nostre calendari (per mes, setmanes, dies o veient només un nombre de dies determinat). A més, també tenim l'opció de visualitzar com a Agenda.

Calendari per Dia

Calendari per Setmana

Calendari per Mes

Calendari per Dies Determinats (4 dies)

Calendari com Agenda

A l'opció Més podem actualitzar el nostre calendari o, el que és més interessant, imprimir-lo. Google Calendar agafarà el format que es tinga predeterminat a la impressora configurada.
A l'opció de Configuració, podem triar les diverses vistes del Google Calendar. A més, dins d'aquesta opció, si triem Configuració podem accedir a les diverses opcions de configuració del Calendari

D'aquesta manera, si seleccionem Configuració, tenim diverses opcions:

- General

A aquesta opció podem determinar l'idioma, el país, la zona horària, el format de data i hora, si volem afegir esdeveniments des de Gmail (això és important, perquè amb esdeveniments de Gmail podem determinar com volem que es puguen veure els nostres esdeveniments, és a dir, de forma determinada, per a la gent que jo vulga, que només el puga ver jo, etc.), la duració predeterminada dels esdeveniments (on a més, podem ficar l'opció d'una reunió ràpida), podem determinar quan volem que comence la nostra setmana, l'atenuació dels esdeveniments (que en mirar l'agenda, els esdeveniments que ja hagen passat tinguen menys brillantor que els que van a ocórrer), podem seleccionar si volem que apareguen o no els caps de setmana (la disposició que posarem del Google Calendar), com volem que siga la vista predeterminada del calendari (per dies, setmanes, mesos...) i, per a l'opció de visualitzar determinats dies, quants dies volem que apareguen (des de 2 dies fins a 4 setmanes). A més, també podem afegir la nostra ubicació, el temps de la nostra regió, veure quan una persona accepta o no un esdeveniment, afegir invitacions de forma automàtica (sense enviar notificacions d'esdeveniments si no hem contestat sí o no, o no afegir les invitacions de forma automàtica, sinó que mostrar només les invitacions respostes). També és molt interessant l'opció d'afegir videotrucades a qualsevol esdeveniment (quan arribe l'esdeveniment, l'altra persona connectada amb el seu mòbil podrà veure l' esdeveniment). Cada videotrucada té una URL exclusiva i específica per a l'esdeveniment. A més, perquè els invitats es puguen unir fàcilment a la videotrucada, podem crear un esdeveniment,  i afegir l'URL de la videotrucada, de manera que simplement seleccionant l'enllaç podran unir-se a la videotrucada.
També es poden afegir altres tipus de calendaris (calendaris alternatius), com el Xinés o el Persa.
- Calendaris

A l'opció de Calendaris, podem veure la gesta de calendaris que hem creat.
Seleccionant Editar notificacions podem triar com volem que apareguen els esdeveniments generals i els esdeveniments de tot un dia (per correus, una finestra emergent, 10 minuts abans, 10 hores abans...). També es poden afegir notificacions i seleccionar el tipus de notificació que es vulga rebre (quan et manen un esdeveniment, quan accepten el teu esdeveniment, quan cancel·len/ canvien un esdeveniment...) Si seleccionem Agenda diària rebrem una notificació a les 5 del matí amb l'agenda del dia.
Tornant a l'opció Calendaris, si seleccionem un calendari, arribem a la Informació del calendari. A Detalls del calendari podem veure i modificar el nom, propietari i descripció del calendari, l' ubicació, país, zona horària. També podem seleccionar si volem acceptar automàticament invitacions, incrustar el calendari a un gadget HTML (copiant el còdec)
Per als Mac, l' opció ICAL, permet fer l'exportació de Google Calendar directament al calendari d' Apple
També podem exportar el calendari i eliminar el calendari: suprimir el calendari. Si l'eliminem, sortirà a Paperera, on haurem de tornar a eliminar-lo (perquè siga eliminat de manera permanent).

A la dreta de detalls del calendari trobem l'opció Compartir aquest calendari, on si volem que el calendari siga públic, hem de seleccionar l'opció de compartir només la informació lliure. A més, podem compartir el calendari amb altres persones, posant el correu de la persona i triant les opcions per a compartir (pot fer canvis, pot veure només lliure/ocupat...) 

Seleccionant Tornar al calendari, tornem a la pàgina principal de Google Calendar. A aquesta pàgina, tornem a seleccionar Configuració i després tornem a la pàgina dels Calendaris, on si seleccionem l'opció Explorar calendaris interessants, podem visualitzar diversos calendaris, com el calendari de festius cristians, musulmans... A més, també podem importar el calendari o crear un calendari nou.

Una vegada creat el calendari, hem de crear els esdeveniments. Per a fer-ho, a la pàgina principal del Google Calendar seleccionem la fletxeta del costat del calendari on volem posar els esdeveniments. 

De les diverses opcions que tenim, seleccionem Crear esdeveniment en aquest calendari. 

D'aquesta manera haurem de triar el nom de l'esdeveniment, l' hora, lloc, si volem afegir una videotrucada, el calendari on volem l'esdeveniment, la descripció del mateix, si volem adjuntar un fitxer (per exemple es podria ficar un pdf), el color de l'esdeveniment, si volem notificacions, afegir amics a l'esdeveniment o com volem visualitzar-ho. 

Una vegada creat l'esdeveniment, tenim l'opció d' augmentar o disminuir la seua duració, seleccionant la part de baix de l'esdeveniment. A més, punxant a l'esdeveniment podem vore les característiques del mateix, visualitzar la nostra localització a GoogleMaps i unir-nos a la videotrucada. A més podem Editar l'esdeveniment (afegir convidats per exemple). A aquesta opció, si triem Més accions, podem canviar el propietari, duplicar l'esdeveniment, etc. A més, també tenim l'opció d'Eliminar esdeveniment. Per a eliminar un esdeveniment permanentment, hem d'accedir a la Paperera (informació sobre el calendari) i eliminar-ho d'ací.

Tornant a les opcions de la fletxeta del costat del calendari, també podem compartir el calendari, triar un color per al calendari, mostrar la paperera, mostrar només eixe calendari...
A l'opció Altres calendaris, podem afegir el calendari d'un amic, explorar calendaris interessants, afegir una URL...

• Còdec per inserir el calendari a una pàgina web (mitjançant gadget HTML):

<iframe src="https://calendar.google.com/calendar/embed?src=aiidet7dbmk4ocom2s7129m3os%40group.calendar.google.com&ctz=Europe/Madrid" style="border: 0" width="800" height="600" frameborder="0" scrolling="no"></iframe>

• Direcció web per accedir al calendari amb un navegador:

https://calendar.google.com/calendar/embed?src=aiidet7dbmk4ocom2s7129m3os%40group.calendar.google.com&ctz=Europe/Madrid

AMPLIACIÓ Tema 7

AMPLIACIÓ TEMA 7. Eines de la Web 2.0: Blogs i Wikis

Els Blogs són llocs web que s'empren com diaris personals d'autors i autores, actualitzat amb freqüència i, potser, comentats pels lectors.

http://bit.ly/1SaD77V

Els Wikis són llocs web, les pàgines del qual poden ser editades directament des del navegador, on els usuaris creen, modifiquen o eliminen continguts que, generalment, comparten. 

http://bit.ly/1VmbFr0

Aquestes eines poden ser molt beneficioses per a l'educació, no només per part dels alumnes, sinó també per part dels mestres, ja que hi ha molts blogs i wikis on es poden consultar noves metodologies, exercicis, consells, etc., que poden millorar la pràctica docent. 
Pel que fa als alumnes, poden trobar blogs sobre la llengua, les ciències, les matemàtiques... En definitiva, segurament podran trobar un blog de qualsevol temàtica que cerquen. 

http://bit.ly/1NoAaMw

Però també és molt interessant que l'alumne intervinga en l'ús del blog, siga amb comentaris, o directament gestionant-lo, per exemple, emprant el blog com a diari de classe on s'escriga el que fa a classe cada dia.

Alguns exemples de Blogs i Wikis molts interessants, tant per a mestres com per a alumnes són:

• Matemáticas en la vida diaria, wiki en castellà amb la que es poden treballar conceptes matemàtics d'infantil i primària, com poden ser fer sèries, començar amb les operacions bàsiques, treballar les fraccions i la geometria, etc.

• Wikicole, wiki que treballa aspectes de divereses assignatures de primària, i que es tracta d'un espai de treball col·laboratiu, on participen tant alumnes com mestres.

• Blog de Legua, es tracta d'un blog creat per Alberto Bustos, que presenta continguts molt interessants i pràctics per als alumnes, i fins i tot per als mestres, ja que conté aspectes d'accentuació, adjectius, conjuncions.

• Tocamates, blog creat per José Ángel Murcia, que es tracta d'una proposta per fer que les matemàtiques es puguen sentir. Es tracta d'un blog molt creatiu i original, que es divideix en matèries (geometria, lògica, nombres i probabilitat). A més, presenta una zona de jocs i altra de rets.

• Conocimiento del Medio: Tercer ciclo de Primaria, és un blog creat pel col·legi Pinosierra de Tres Cantos (Madrid), on els alumnes de 5º i 6º de primària poden treballar aspectes d'aquesta matèria, com per exemple l'anatomia, el sistema solar o les banderes del món.

Centrant-nos en la tasca dels mestres, hi ha diversos blogs i wikis que proporcionen diversos recursos per a la pràctica docent. Per exemple, són molt interessants els blogs Mis Cosas de Maestra o Rincón de una Maestra, i la wiki Justifica tu respuesta 

http://bit.ly/20Ck0Xy

TEORIA Tema 10

TEMA 10. Xarxes socials en educació: Twitter i Facebook

1. Definició i característiques de les Xarxes Socials
Algunes de les seues característiques més importants són:
- Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social
- Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.
- Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança
- Són llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir contacte amb els usuaris de la xarxa
- Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, etc. en una mateixa interfície (interfaz)
- Com a exemples de Xarxes Socials més importants destaquen: Facebook, Twitter, MySpace, Ning, Second Life, Tuenti.

2. Tipus de Xarxes Socials
- Microblogging: permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muugoo, Plurk...
- Jocs: Els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se per jugar. Second Life, Haboo...
- Geolocalització: permet saber la posició d'un objecte, persona, monument... Foursquare, Metaki...
- Marcadors socials: A través d'etiquetes classifiquen, emmagatzemen enllaços per se compartits. Digg, Diigo...
Segons el contingut:
- Fotos: permeten emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Flickr, Fotolog, Panoramio...
- Música: Permeten escoltar música a més de classificar-la i compartir-la. Last Fm, Grooveshark...
- Vídeos: permet crear perfils i llistes d'amics, Youtube Vimeo
- Documents: Es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd
- Presentacions: Permeten classificar i compartir les seues presentacions professionals. Slideshare
- Noticies: Permeten veure la informació que més interessa. Digg, Meneame
- Lectura: Es poden classificar les preferències literàries. WeRead
Xarxes socials horitzontals: que no tenen una temàtica determinada, es centren en els contactes i estan dirigides a un públic genèric. Facebook, HI5, GooglePlush

3. Usuaris potencials de les Xarxes Socials
- Social media selectors: Orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència (40%) Gent que té les seues xarxes socials obertes per contactar amb qualsevol
- Simple social networks: Motivats per la dimensió lúdica i el relacional,  pel que fa al seu grup social (33%) Gent que només empra les xarxes socials amb els seus amics
- Tren followers: L'entreteniment i la informació d'esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (19%) Gent que només empra les xarxes per informar-se, no compart informació
- Social media addicts: Tenen una clara intencionalitat professional (10%) Es dediquen exclusivament a vendre imatge de marca, fer publicitat...
Facebook
Xarxa social que permet visualitzar publicacions d'altres persones (amics de Facebook) o  fer les nostres pròpies publicacions. Aquestes poden ser fotografies, missatges....
Twitter
Xarxa que permet manar missatges de text plan de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters

4. Aplicacions educatives de Twitter i Facebook 
TWITTER
> Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa
- Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics
- Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d'exàmens...
- Com agenda i recordatori d'esdeveniments tals com reunions o trobades
> Establir una cala de notícies en diferit mitjançant l'ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web
>Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d'un fòrum de discussió, l'abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris
FACEBOOK
Grups on es poden fer, mitjançant invitació l'acceptació de la gent, enquestes i discutir sobre un tema. A més, es poden crear esdeveniments on també es pot discutir sobre un tema concret

> Study Groups: és una manera ràpida i fàcil de col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de les reunions

> Mathematical Formules: amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb fórmules matemàtiques, aquestes fórmules s'escriuen amb la sintaxi de Latex

> CiteMe: amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teves notes amb  format de WordCat,  el catàleg més gran del món

> BooksiRead: pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit. També pots consultar les opinions d'uns altres o buscar usuaris amb gustos similars

AMPLIACIÓ Tema 6

AMPLIACIÓ TEMA 6. Eines de la Web 2.0: Cloud Computing

Computació en el núvol, també coneguda com serveis en el núvol, núvol de cómputo o núvol de conceptes, és un paradigma que permet oferir serveis de computació mitjançant una xarxa, normalment Internet.

El concepte de computació en el núvol va començar a proveïdors del servei d'Internet a gran escala, com per exemple Google, Amazon AWS, Microsoft... D'aquests va sortir una arquitectura: un sistema de recursos distribuïts horitzontalment, introduïts com serveis virtuals de TI. Aquest model d' arquitectura va ser inmortalitzat per George Golder al seu article <<Las fábricas de información>>, a la revista Wired.

http://bit.ly/1XrqXc5

Les característiques de la computació en el núvol són, entre altres:

• Agilitat, capacitat de millorar per oferir recursos tecnològics a l'usuari per part del proveïdor
• Elasticitat, aprovisionament de recursos sota una base d'autoservei, quasi en temps real, sense que siga necessari càrregues d'alta duració
• Independència entre el dispositiu i la ubicació, ja que els usuaris poden accedir als sistemes fent ús d'un navegador web.
• A més, té un major rendiment i seguretat, i el seu manteniment és més senzill 

La computació en el núvol es sol confondre amb la computació en grid (xarxa), que és una forma de computació distribuïda per la que un "super computador virtual" es compon d'un conjunt d'ordinadors dèbilment acoplats, que funcionen en concert per realitzar tasques molt grans. 

http://bit.ly/1ViutaC

A Galícia, emprant aquesta eina, han desenvolupat un projecte que ha estat entre els millors del món. Una de les aplicacions del projecte és la següent:

Per celebrar el dia del llibre, els alumnes de primària llegirien un conte als d'infantil. Però aquesta lectura es farà mitjançant la videoconferència en set escoles unitàries. 

Aquest és un exemple dels usos que es poden fer de la computació en el núvol a l'aula. A més, aquest ús és molt beneficiós, perquè no només s'incrementa l'ús de les tecnologies a les aules de primària, sinó que també permet que, per exemple, es realitzen sessions per a xiquets que poden estar separats per quilòmetres de distància.

http://bit.ly/1Nl8w34

TEORIA Tema 9

TEMA 9. La videoconferència

1. Què és la videoconferència?

- El conjunt de programari i maquinari que permet la connexió simultània en temps real per mitjà d'imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants com si estigueren en un mateix lloc de reunió.

• És un mitjà de comunicació audiovisual i multimèdia
• És un mitjà síncron (es comuniquen els dos al mateix temps) que afavoreix la interacció en temps real
• Permet una comunicació bidireccional
• Facilita la comunicació independent de l'espai
• Permet incorporar diferents tipus de recursos
• Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment

2. Tipus de videoconferències

En funció del suport tecnològic:

- Tipus 1. Sistemes de videoconferència basats en web. Utilitzen la xarxa com a plataforma i no és necessària la instal·lació de programes o plugin per al navegador

- Tipus 2. Sistemes de videoconferència basats en la web que necessiten un plugin per funcionar

- Tipus 3. Sistemes de videoconferència basats en escriptori

En funció del nombre de connexions que es realitzen:

- Videoconferència punt a punt: Existeixen dos equips connectats

- Videoconferència multipunt: Més de dos equips connectats

3. Aplicacions educatives
Educació a distància
- Cursos lliçons i tutories
- Alumnes assisteixen a classes no ofertes en el seu centre
- Tutoria remota per atenció personal
- Professors comparteixen docència com altres professors remots de la mateixa temàtica
- Cursos oferts fora de l'horari per a estudiants que no poden assistir en l'horari normal
Consulta a experts
- Panell de discussió
- Un expert respon qüestions
- Esdeveniments remots
- Contacte amb investigadors del camp
- Compartir experiències i interaccionar com protagonistes d'esdeveniments
Projectes Multicentre
- Professors i alumnes col·laboren i intercanvien informació amb altres centres
- Debats i conferències d'investigació compartits per diverses escoles
- Aprenentatge col·laboratiu distribuït
- Col·laboració i comunicació en projectes col·laboratius
Activitats professionals
- Observació de pràctiques i discussió posterior
- Cursos per a professors en servei
- Tutorització de pràctiques remotes
- Intercanvis i discussió de mètodes
Activitats comunitàries
- Sessions Parlamentàries
- Suport a interessos especials
- Educació d'adults
- Trobades virtuals amb personalitats

4. Eines de videoconferència
- Skype: ÉS un programari que has d'instal·lar en l'ordinador i et permet realitzar trucades d'un ordinador a un altre a través d'Internet sense cap cost, encara que compta amb la possibilitat de realitzar trucades a mòbils amb tarifes pròpies
- Ichat: és un programa de MAC per realitzar videoconferències doncs que com funciona  a través e AIM també permet utilitzar-ho amb PC. És un programa gratuït
- Adobe connect

5. Avantatges i desavantatges
Inconvenients
- Cost dels equips i de les línies que s'empren
- S'han d'emprar línies del mateix tipus
- Falta d'experiència per part del professorat
- Necessitat de la part d'alumnes i professors de tindre millors coneixements a l'hora de treballar amb les videoconferències (com emprar-les)
Avantatges
Estalvi de temps
Permanència de l'alumne al seu entorn (no és necessari desplaçar-se)
Millora el nivell de productivitat
Facilita la comunicació entre persones que estan situades geogràficament distants

6. Criteris per avaluar una videoconferència
1. Funcionament dels equips (han funcionat correctament, s'han mantingut estables...)
2. Tècniques i estratègies emprades (metodologia)
3. Coordinació amb el personal responsable: instruccions rebudes per a l'ús dels equips han sigut clars
4. Avaluació de la presentació (pronúncia, veu...)
5. Temps
6. Materials emprats
FASES PER FER UNA VIDEOCONFERÈNCIA
1. Preparació: toma de contacte (com funciona l' equip, les connexions., com treballar si hi ha un problema...)
2. Desenvolupament (tindre en compte les activitats, anar amb cura amb el temps d' intervenció...)
3. Activitats d'extensió (realització de les activitats per part de l'estudiant)